
Per què una propietat a Menorca?
Menorca, l’illa més oriental de l’arxipèlag balear, és diferent de les altres. Encara que el seu nom es tradueix com a «més petita» (en relació amb Mallorca), té un caràcter molt viu. Està plena de contrastos: d’una banda, un espai relativament petit acull tota mena de monuments megalítics i vestigis de nombroses cultures, testimoni d’una història rica i activa.
De l’altra, té més de 200 km de costa amb platges precioses, cales solitàries i una natura verge. En total, l’illa compta amb 23 platges. Sembla que el temps s’hi aturi, la qual cosa permet oblidar els problemes i gaudir del descans.
A diferència d’altres illes, el desenvolupament turístic de Menorca va començar molt més tard i no s’hi troben grans complexos hotelers. Per aquest motiu, les platges es conserven molt millor, fins al punt que l’any 1993 la UNESCO va declarar Menorca Reserva de la Biosfera.
Als habitants de la zona els encanta explicar una llegenda que atribueix propietats místiques al vent de tramuntana, que hi bufa sovint. La tramuntana —t’ho dirà un autòcton amb un xiuxiueig misteriós— és capaç d’influir en els pensaments i les accions de la gent. Quina altra explicació hi hauria per al fet que els turistes no vulguin marxar de l’illa? Menorca els atreu com un imant.
Ho diuen així mateix i se separen dissimulant amb un somriure ple de felicitat.

El clima de Menorca és el típic de la regió mediterrània, amb períodes de sequera bastant llargs. Les ciutats més grans de l’illa són Maó i Ciutadella. A l’illa s’hi troben vestigis d’història, platges variades, restaurants a l’aire lliure i una atmosfera tranquil·la.
Maó és la capital de Menorca. En la seva estructura urbana es pot apreciar perfectament la influència britànica, ja que l’illa va pertànyer en el seu moment a la Corona anglesa. Això també va repercutir en els seus habitants d’una manera molt curiosa: els agradava la ginebra anglesa. A Menorca, aquesta beguda es barreja amb llimona amarga. A més, els menorquins expliquen que el conegut romanç entre l’almirall Nelson i Lady Hamilton va començar al port de la ciutat.
Què fer a Menorca
Els habitants presumption dels seus museus i del seu centre científic. Tanmateix, l’orgull més gran és Trepucó, un assentament prehistòric al districte sud de Maó que té el millor exemplar de taula (taules: megàlits en forma de T, amb una alçada superior als 3 metres en alguns casos). També són importants les troballes següents, vestigis de cultures antigues a Torrelló i Talatí de Dalt: taules, cambres amb columnes i restes d’habitatges. Tot això constitueix el patrimoni cultural de Menorca.

Ciutadella s’enorgulleix d’haver estat la capital de l’illa durant molt de temps (des de l’inici de l’època musulmana fins al segle XVIII). El seu caràcter aristocràtic és molt evident per la gran quantitat de cases palau que hi ha als seus carrers. El to càlid i vermellós de les façanes de les cases de Ciutadella està inspirat en l’estètica veneciana.
El títol honorífic de Monument Nacional es va atorgar no només a un monument, sinó a tota la ciutat. Les festes organitzades pels veïns tenen un gran valor. Per exemple, la diada de Sant Joan. Aquest dia, els aristòcrates, vestits amb pantalons curts, frac, barrets punteguts i amb espases a la mà, es passegen a cavall pels carrers de la ciutat.
Els pobles de Menorca també estan a l’altura, cadascun a la seva manera. Per exemple, el poble de la Torreta, on la natura és verge i neta i les parets de les cases estan pintades de blanc neu. Els habitants del poble de Ferreries van optar per pintar les parets amb blancs i vermells intensos i brillants.

També és interessant Sant Dídac, concretament per les cel·les monàstiques que es conserven de l’antic monestir franciscà, on els veïns organitzen tallers i fins i tot n’han condicionat algunes per viure-hi.
El poble de Sant Climent no destaca excessivament, tret potser del fet que encara s’hi poden trobar hippies. A Cales Coves hi continuen vivint els descendents d’aquells mateixos hippies dels anys seixanta que van triar l’illa com a «paradís a la Terra». Aquesta petita comunitat viu en coves sota un penya-segat, on el menjar es prepara de manera gairebé primitiva i reben les notícies mitjançant un transistor. Els hippies s’encarreguen de mantenir l’ordre i la neteja a la cala per garantir que el paradís continuï sent un lloc habitable.
CASAFARI rastreja tot el mercat immobiliari afegint i combinant propietats de més de 30.000 fonts diferents. Proporcionem als inversors i professionals immobiliaris dades hiperlocals en temps real. Els nostres clients obtenen les millors oportunitats d’inversió i tanquen acords 10 vegades més ràpid.