Experiència al mercat immobiliari: Cláudia Menino, Laje Capital

El gener del 2017, Cláudia Menino es va convertir en directora de projectes del Grupo Laje Capital després d’una experiència de més de cinc anys al mercat immobiliari i de la construcció. En aquesta entrevista amb CASAFARI, coneixeràs la seva opinió sobre les tendències del mercat immobiliari d’aquest any i l’obertura del sector a les noves tecnologies.

Quin ha estat el teu èxit més gran i el teu repte més gran com a directora de projectes a Laje Capital?

Crec que no hi ha un sol èxit ni un sol repte a Laje Capital. En una feina on gestionem projectes, l’èxit més gran és tenir petits èxits cada dia, ser capaç de superar els reptes i crear solucions per arribar on es vol.

Fins i tot diria que ser director de projectes és ser un solucionador de problemes, ja que cada dia et relaciones amb moltes persones i entitats amb interessos tan diferents que és difícil orientar tots els esforços cap a un únic objectiu.

Per això, són les petites dificultats que es superen diàriament les que preparen el camí per a l’èxit general d’un projecte. Crec que això és el que et defineix com a director de projectes. I, per descomptat, poder comptar amb un bon equip.

Com descriuries la teva trajectòria professional a Laje Capital?

Ara mateix, tinc la sort d’estar envoltada d’un equip fantàstic i competent. Tot va començar amb la implicació en un projecte i el seu desenvolupament.

Gràcies a aquests petits èxits, l’àmbit de treball es fa més gran i assumeixes més responsabilitats, la qual cosa és un repte, però et permet evolucionar i créixer professionalment.

Crec que la meva trajectòria ha estat molt positiva; hi ha hagut dificultats i obstacles, però crec que la perspectiva general és positiva. Confio a continuar tenint el màxim rendiment possible a Laje Capital i en els meus projectes.

Què es pot esperar del mercat immobiliari portuguès el 2019?

Aquesta és una pregunta difícil perquè ningú no pot predir el futur. Crec que el 2019 continuarà la tendència positiva. El mercat immobiliari portuguès està passant per un bon moment.

Ja hem començat a veure indicis que algunes empreses immobiliàries estan prenent més precaucions, tot i que crec que hi ha motius per pensar que aquest mercat immobiliari fort i dinàmic té molt més per oferir. Per exemple, la inversió estrangera no sembla frenar-se; al contrari, cada vegada es construeixen més edificis a Lisboa.

També es nota l’efecte de la publicitat que no depèn només d’una empresa o d’un director de projectes, sinó del que ofereix la societat en el seu conjunt, la qual cosa ens dona més visibilitat a l’estranger i atreu més persones que venen amb Golden Visas i plans d’inversió de residents no habituals. Aquestes opcions, juntament amb el nostre nivell de seguretat, l’empatia vers les persones i la facilitat amb què integrem diferents cultures, són factors que continuaran atreient inversions a Portugal.

Una altra qüestió és que els bancs han estat concedint a les famílies portugueses el crèdit que necessiten per tornar a comprar immobles i fer inversions que no podien fer fa uns anys. Tanmateix, crec que encara cal prendre algunes precaucions a l’hora d’invertir.

Arribat el moment, es podran començar a debatre aquí mesures que ja s’han posat en pràctica en països com el Canadà i Nova Zelanda, com ara l’aplicació de polítiques restrictives i règims fiscals més exigents a les inversions estrangeres. Ara mateix hi ha una gran discrepància entre el que els portuguesos es poden permetre pel que fa a l’habitatge, que és una de les principals prioritats, i el que realment s’està aplicant.

Per això crec que algunes d’aquestes mesures podrien acabar sent debatudes a Europa i a Portugal. En general, em sembla que hi continuarà havent una tendència positiva, però amb senyals d’alarma pel que fa al tipus de projectes que es promouen i surten al mercat immobiliari.

Com s’hauria d’adaptar el sector immobiliari a les Proptech?

Aquesta també és una bona pregunta. Em sembla obvi que el sector Proptech ha vingut per quedar-se i que encara hi ha moltes coses per venir. Això és d’esperar, ja que aquest tipus d’evolució s’ha produït en tots els sectors, des de les tecnologies de la informació, per raons òbvies, passant pel funcionament de les ciutats, fins al sistema sanitari.

L’adaptació més gran serà el canvi cultural i tot el que la gent haurà d’aprendre. A tota la cadena de valor immobiliària continuem tenint models molt tradicionals, que es veuen tant a les agències com en la promoció immobiliària i la inspecció d’edificis. Crec que ara mateix seran els directors de projectes els qui liderin l’avanç, ja que estan assimilant les noves tecnologies, com ara el BIM (Building Information Modelling), per exemple.

Això no obstant, els professionals d’aquest sector hauran de rebre molta formació per adaptar-se a les noves tecnologies, la qual cosa al final els alliberarà d’altres tasques i responsabilitats. Em sembla que caldrà formar-se molt i obrir-se a noves idees, però adaptar-se a les Proptech és una cosa evident.

Alguns agents han mostrat resistència a les Proptech?

Sí, i de vegades depèn més del lloc [a Portugal] on es treballa. Hi ha una diferència enorme a Lisboa i Porto, i fins i tot a Coimbra, on les coses estan molt més desenvolupades i són més dinàmiques, probablement a causa de la forta presència de les universitats i la innovació tecnològica. La gent d’allà té una mentalitat molt més oberta.

Si es vol muntar una agència immobiliària que vengui immobles als habitants de l’Alentejo, és molt difícil captar l’atenció del públic amb una aplicació. Tot depèn de qui es tracti, de la fase en què es trobi el projecte, de la trajectòria i de l’obertura [a la innovació].

Això passa en tota la cadena de valor, no només en la venda o en la direcció del projecte: depèn molt de l’entorn que l’envolta. Però crec que hi ha grans disparitats al nostre país; hi ha gent amb una mentalitat molt oberta que vol innovar molt ràpidament, i per això encara hi ha aquest contrast.

Quin consell donaries als nous agents?

Diria que, per començar, han de tenir una bona formació. Cal entendre els productes de què es parla, el que es ven, el que es compra i a qui s’ajuda.

Encara que molts ho creguin, el mercat immobiliari no és fàcil. Cada immoble és diferent: el fet que es trobin l’un al costat de l’altre no vol dir que siguin iguals. Cal saber captar la gent que ve a comprar i a vendre, i cal conèixer molt bé els àmbits en què s’ha d’intervenir i saber explicar les coses.

Hi ha coses que cal canviar. Si es volen fer certes transaccions, cal saber explicar i entendre els àmbits pels quals es mou cadascú. Cal tenir una bona formació, empatia amb el client i, sobretot, honestedat.

Quin és el millor consell per vendre un immoble a l’hivern?

La venda en altres èpoques de l’any és més fàcil perquè l’hivern fa que els defectes de l’immoble ressaltin encara més. Considero que cal tractar bé l’immoble; ha d’estar en bones condicions, sigui quina sigui l’època de l’any.

També cal intentar buscar un bon moment del dia perquè hi hagi il·luminació; és molt més difícil mostrar un immoble a primera hora del dia perquè no hi ha prou llum o encara hi ha boira. De la mateixa manera, a última hora del dia ja és fosc. El millor és mostrar l’immoble al migdia, quan la llum ofereix un ambient més acollidor.

Més al blog: Entrevista amb Helder Batista